24.5.07

D'amors i odis.

I avui una cançó, Love & hate, de Mano Negra. Qui no s’ha sentit mai així?

Ai! Com m’agraden les dones... Sobretot ara que fa solet i la sang s'altera.


I love your lips
And I love your legs
I love your eyes
Baby you got style
I love your clothes
And I love your smile
I love you, I love you
I love you while
You don't even look at me
And I go crazy

For all the women
That I never had
Of Love &Hate

I hate the boys
Walkin' by your side
I hate my dreams
They're not satisfied
I hate me, babe,
For being too shy
I hate you while
You don't even look at me
And I go crazy

For all the women
That I never had
I sing my song
Of Love &Hate
Sing my song

You neighbour's sweetheart
You magazin girl
You striptease bird
>From the underworld
You sweet sixteen
You little dames
You late thirties
Sweet japaneses
Ornella Muti
Si jolie mademoiselle
Vous etes ma folie
Vous etes si belles

For all the women
That I never had
I sing my song
Of Love &Hate
Sing my song

I love your body
Baby you got style
You fly so high
When you're passin' by
It makes me laugh
And it makes me cry
Makes me want to die
When there's no reason why
For all the women
That I never had
I sing my song
Of Love &Hate
Sing my song

-Sé que nunca fuiste mía,
ni lo has sido ni lo eres...

Pero del mio corazón
un pedacito tu tienes.

22.5.07

Referents literaris

Cadascú ha tingut els seus referents literaris. N'hi ha uns millors que d'altres, i un dels de l'Arlequí és en Guillem de Berguedà, a ell també es deu una mica el posat irreverent.

Vaig redescobrir-lo en una classe, no sé si era d'història, de literatura o de totes dues coses i recordo un energúmen que el qualificava de ploramiques. En aquells moments m'hagués agradat ser Guillem de Berguedà i fotre'l finestra avall.

-Ploramiques... Quins collons! Allà te'ltrobéssis i et caguéssis les calces.

Aquest és un dels sirventesos que més em plau, tot i que m'agrada més alguna altra adaptació moderna.


I
He estat massa sota cua de moltó
sense cantar de madona ma Sogra,
de la més gentil que mai nodrí en terra
boca i front i ulls clars i riallers.
......................................................
I, per la fe que us dec, mon senyor, la noble de Berga,
i acull gentilment i complau i alberga.

II
I no us imagineu que jo m'oblido del cordó
que em donà l'altre dia de la seva gonella groga,
pel qual el marit i jo ens barrejarem en guerra,
en què jo he fet molt bones escomeses
i molts assalts, pels quals mon Sogre està dolgut,
i s'imagina donar-me l'hostal de Na Ramberga:
meu fou el guany durant la nit, qui vulgui hi perdi.

III
I demano a Jesús que ira i mal no em doni,
ni goig ni bé a En Cogot de Savoga,
fins que ens veurem clarament en coma o en serra
arrenglerats ambdós amb totes nostres gents;
i es palesarà aleshores qui és el més valent
i qui copejarà millor amb sa xirimberga,
perquè no hi ha dia que pel seu amor no l'eixugui.

IV
Gentilment li vaig posar les banyes al caperó,
que tothom pot dir-ho mentre es juga;
i en separar-nos tingué tal cornella esquerra
que tornaré sa i estalvi i joiós
a la millor i que es més valuosa:
i pel meu amor li prego que no es desficiï,
que jo vaig a veure el rei navarrès enllà de Lerga.

V
Al Meu Sogre trametré ma cançó,
que sembla jueu que isca de sinagoga;
i porta-me-la, si ningú no et tanca o et barra el pas,
tu, Montaner. I no siguis lent,
perquè en riuran el cavaller i el servent:
mil d'ells diran que Jesús el submergí;
i cadascú dirà que jo millor m'eleví.

VI
A vós m'atorgo, bona dama de Berga:
vós sou or fi, i vostre marit merga.

Sirenito

Navegant, navegant he robat aquesta perla de curt.
És digne de ser visualitzat.

21.5.07

Salam

En Mustafà té uns 16 anys i viu en una ciutat del nord de Catalunya. No sé com va arribar aquí des del Marroc ni m’importa.

De fet en Mustafà i jo només ens hem vist una vegada, quan em va intentar robar la cartera. Per sort meva la cartera encara la tinc, sort per en Mustafà que no sóc racista. Si no ja veurien els moros! (excepte en Mustafà).

Salam!

la maschera

Quan vaig decidir obrir aquest blog tenia moltes idees al cap, moltes i massa disperses. No sé si tinc res a dir o ho faig com a teràpia. La qüestió és que existeix i per tant ara cal donar-li una funció.

-Senyores i senyors, l'espectacle ha començat!