Estic confós.

5 del matí, arribo a casa, ho escric o rebento. Quina collonada de nit. Trajecte de la zona antiga la nova, com ara visc al centre i tot és preciós, quan vens de mala òstia ja no tens carrerons de mala mort on trobar algun punt per desfogar-te o que et moguin a una bronca.

Sóc plenament conscient que aquest post és completament inintel·ligible, ¡però collons!, un també té les seves necessitats.

I: Ets idiota i mai ho podràs resoldre. Realment creus que fas gràcia? El sarcasme directe veig que no és processat pel teu petit cervell, inversament proporcional al teu pitram.

M: Una altra perla... Deu ser que no m’explico prou. Les coses clares, els afalacs de tot a cent no serveixen, l’adulació barata li dediques a un altre. No estic en venda i no em caus millor per enfotre-te’n dels teus companys quan no són davant. Només em falta saber on deixes la moto perquè tinguis... Diguem-ne, un accident.

P: Desintoxica't.

L: Si us plau, podem fer el favor d’aclarir això nostre??? Em mareja no saber en quin mar navego. Sóc un somniador i em munto les meves pel·lícules, però que em facis sortir de festa i acabi fent tota la nit d’espelma perquè te n’acabes anant al llit amb un altre no és la meva idea de passar-mo bé. Hem de parlar, estar permanentment quedant per sortir, no fer-ho i quan finalment ho aconseguim resulta que o actuem o no sabem que dir-nos. Aquesta història no cal que sigui permanentment surreal. Ens cal una nit, tu i jo, fora de l’ambient de sempre i dels temes pantalla de sempre.

A: Ets un sol i estàs radiant. Llàstima que no m’acabis d’enendre, moltes gràcies per tot.

J: Gràcies pels llibres. Són realment fantàstics, portava molt de temps buscant una cosa així.

P.D. Com sempre tornes a tenir raó, avui era lluna plena. Però jo segueixo tossut dient que ahir també! Tu estàs divina, però jo molt sensible